Sió diu: «El Senyor m’ha abandonat, el meu Déu s’ha oblidat de mi.» ¿Creus que una mare s’oblidarà del nen que té al pit, i no s’apiadarà del fill de les seves entranyes? Però, ni que alguna se n’oblidés, jo no m’oblidaria mai de tu.

Is 49,14-15

Salm Responsorial

Sl 61,2-3.6-7.8-9ab (R.: 2a)

Lectura de la primera carta de sant Pau als cristians de Corint
Germans, que la gent no vegi en nosaltres més que uns servidors de Crist, administradors del que Déu s’ha proposat. Doncs bé, dels administradors l’únic que n’esperem és que siguin fidels. A mi, el que menys em preocupa és que em judiqueu vosaltres o qualsevol tribunal humà. Ni tan sols jo, no em judico. La meva consciència no m’acusa de res, però això no vol dir que jo sigui irreprensible. El meu jutge és el Senyor. Per tant, no judiqueu res abans d’hora. Espereu que vingui el Senyor: ell farà llum sobre tot allò que s’amaga en les tenebres, i farà conèixer les intencions de cada cor. Llavors, l’elogi que es mereix cadascú vindrà de Déu.

1Co 4,1-5

Lectura de l'evangeli segons sant Mateu

En aquell temps, Jesús digué als seus deixebles: «Ningú no pot servir dos amos: Si estima l’un, no estimarà l’altre, si fa cas de l’un, no en farà de l’altre. No podeu ser servidors de Déu i de les riqueses. Per això us dic: No us neguitegeu per la vostra vida, pensant què menjareu o què beureu, ni pel vostre cos, pensant com us vestireu. ¿No val més la vida que el menjar, i el cos, més que el vestit? Mireu els ocells que volen lliures pels aires: no sembren, ni seguen, ni guarden res als graners, però els alimenta el vostre Pare celestial. ¿I no valeu més vosaltres que ells? ¿Qui de vosaltres, per més que es neguitegi, és capaç d’allargar, ni un minut, el temps de la seva vida? I pel que fa al vestit, ¿per què us neguitegeu? Mireu com creixen els lliris dels prats: no treballen ni filen, però us asseguro que ni Salomó, amb tota la seva magnificència, no es vestia com cap d’aquests. I si Déu vesteix així l’herba dels prats, que hi és avui i demà ja la tiren al foc, ¡com no ho farà encara més amb vosaltres, gent de poca fe? Per tant, no us neguitegeu pensant què menjareu, o què beureu, o com us vestireu. Anar darrere de tot això és propi dels pagans. El vostre Pare celestial sap molt bé la necessitat que en teniu. Busqueu per damunt de tot el regne de Déu i ser justos. No us neguitegeu, doncs, pensant en demà. El demà ja tindrà les seves preocupacions. Cada dia en té prou amb els seus maldecaps.»

Mt 6,14-34

"La justícia del Regne"

El text de Mateu ofereix avui dos temes desiguals i diferents. El primer, molt breu, és una exhortació directa basada en l’experiència a no intentar servir dos amos. Lluc la té després de la paràbola de l’administrador infidel, un lloc més adient (Lc 16,1-13). Mateu l’ha enllaçat, formalment, amb el que ve a continuació: «per això us dic», però els temes són diferents.
El gruix del text d’avui sobre la preocupació pel menjar i pel vestir ve de la segona font sinòptica (Q). De fet, els textos de Mateu i Lluc són pràcticament idèntics. Això ajuda a entendre el sentit d’aquesta exhortació a no viure preocupats pel menjar i pel vestir. La segona font sinòptica, pel que sabem, era com un vademecum dels missioners cristians itinerants de Palestina. En aquest context s’entén molt bé que la preocupació dels missioners itinerants fos el menjar i el vestir. Les metàfores dels lliris dels camps i dels ocells lliguen molt bé amb aquest context. Per tant, l’exhortació a no preocupar-se pel menjar i pel vestir enllaça de ple amb el tarannà dels missioners itinerants, de manera que aquesta exhortació podia tenir un sentit molt fort en la segona font sinòptica. L’origen del text és, doncs, prou clar.
Tanmateix, quan Mateu la incorpora al sermó de la muntanya, el text pren un aire molt més lligat a la proclamació del Regne. L’accent és aquí molt més fort. Déu és el qui està a la base de tota la vida dels seguidors de Jesús. El Pare del cel és el més interessat en la difusió del missatge del Regne. Per això l’exhortació és a preocuparse pel Regne, a fer les obres que corresponen al projecte de Déu, és a dir, a realitzar les obres del Regne que són les «bones obres». En una paraula, buscar de realitzar el que Mateu anomena la «justícia» del Regne (6,33; cf. Mt 5,6.10.20; 6,1 i també 3,15). Però l’accent més gruixut és que tot ve del Pare del cel. El protagonista de la implantació del Regne és el Pare del cel. Aquest és el fonament últim de la confiança a la qual se’ns exhorta.

Oriol Tuñí, SJ

El Messies de Händel. Part IIIª Escena 2ª. El dia del Judici Final

Segon vídeo de la tercera part (la resurrecció) del Messies de Händel, amb la escena 2ª "El dia de Judici Final". Händel composà durant 24 dies a l'estiu de 1741. El llibret és de Charles Jennens i està format per fragments bíblics extrets de la traducció de la Bíblia anomenada “Bíblia del rei Jaume”, molt influent en la literatura anglesa. Jennens va concebre l'estructura del llibret com una òpera en tres actes, en cada un dels quals es relata i es reflexiona sobre un episodi de la vida de Jesucrist: el naixement, la passió i la resurrecció. Malgrat descriure episodis de la vida de Jesús, la majoria de fragments bíblics procedeixen de l'Antic Testament que fan referència a la futura vinguda del Messies, així com alguns del llibre de l’Apocalipsi de sant Joan.
 L'estrena es produí el 13 d'abril de 1742 a Dublín, amb el mateix Händel com a director des del clavicèmbal, però no fou fins als darrers anys de la vida del compositor que es convertí en una de les seves obres més populars, quan es començà a representar anualment i en concerts benèfics.

El Messies de Händel HV 56

Llista de reproducció dels vídeos de la primera part del Messies de Händel. El naixement

Llista de reproducció dels vídeos de la segona part del Messies de Händel. La passió

Llista de reproducció dels vídeos de la tercera part del Messies de Händel. La resurrecció